En el marc del programa de Memòria Històrica, diumenge 4 de març (12 h), a Can Roig i Torres s’iniciarà un itinerari que presentarà la senyalització d’alguns dels edificis que conservem els quals van ser confiscats durant la Guerra Civil i reconvertits en seus, hospitals o escoles. En concret són quatre edificis:
- CAN SISTERÉ, escola popular i refugi antiaeri
- TORRE BALLDOVINA, seu del Comitè de Defensa de Gramenet del Besòs i refugi antiaeri
- ANTIC BAR CAPITOL, menjador per a infants menors de 5 anys
- CAN ROIG I TORRES, consultori mèdic, hospital de sang i refugi antiaeri
La senyalització dels espais de memòria té per objectiu recuperar i transmetre la història més recent de Santa Coloma i mantenir viva la memòria d’uns fets relacionats amb un llarg període cronològic (1931-1980) que culminà amb el restabliment de la democràcia.
L’Ajuntament fa dos anys va homenatjar les víctimes de la guerra amb la senyalització dels llocs on van caure les bombes, i l’any 2017 va fer un pas més i va mapificar alguns refugis antiaeris. En la mateixa línia, enguany es col•loquen plaques a quatre edificis de la ciutat que recorden uns fets tràgics que recuperem perquè les generacions actuals i futures sàpiguen sempre què va passar a la nostra ciutat.
També, el proper dimecres 7 de març (19 h), al Centre Cultural Can Sisteré, tindrà lloc la conferència La Presó de Dones de Barcelona (1939-1959): un instrument repressiu d’adoctrinament ideològic i moral, a càrrec de María Pilar Molina Javierre, doctora en Història per la Universitat de Barcelona i catedràtica d’ensenyament secundari.
La presó de les Corts va ser la principal institució repressiva de les dones durant la postguerra a Catalunya. Ubicada a la cruïlla de la Diagonal amb la Gran Via Carles III, per aquesta presó van passar-hi més de 21.000 dones amb una tipologia molt variada, que anava des de les preses polítiques fins a les preses comuns. A partir de l’anàlisi de la documentació dels arxius, M. Pilar Molina elabora un estudi profund sobre els fets ocorreguts al centre penitenciari i reconstrueix la memòria perduda de les dones recluses.
Finalment, divendres 9 de març (19 h), també al Centre Cultural Can Sisteré, tindrà lloc un debat-tertúlia sobre la Llei d’Amnistia espanyola de 1977, a càrrec de Jordi Oliveras Badia, advocat membre de la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona de l’Il•lustre Col•legi d’Advocats de Barcelona, i de Felipe Moreno Martín, represaliat franquista i portaveu de la Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina pels crims del franquisme.
La Llei d'Amnistia, aprovada fa 40 anys, és un dels principals obstacles per facilitar veritat, justícia i reparació a víctimes del franquisme i la Guerra Civil. Per això, diferents organismes reclamen que es prenguin les mesures legislatives necessàries per assegurar que la Llei d'Amnistia no sigui un mecanisme d'impunitat per als crims de dret internacional comesos durant la Guerra Civil i el franquisme.