Les societats desenvolupades disposen de xarxes de serveis per satisfer les exigències de la població. Es configuren així sistemes que donen cobertura a les necessitats de prestacions sanitàries, educatives, culturals, de treball, habitatge, medi ambient, oci i serveis socials. El nivell de benestar social es determina sobre la base del coneixement d'aquestes necessitats, de la redistribució dels recursos i del funcionament adequat de les institucions públiques.
En aquest context apareix un concepte nou que suposa un pas endavant i de qualitat en matèria de salut. Es tracta de l'atenció sociosanitària, és a dir, els serveis sanitaris específics que busquen millorar l'autonomia del pacient, pal·liar les seves limitacions o patiments i facilitar la seva reinserció social. En la planificació de l'esmentada atenció es té en compte la tipologia de les persones afectades, els recursos, els aspectes organitzatius i les línies generals i específiques d'actuació.
La idea d'espai sociosanitari sorgeix de la consideració de factors com els canvis en els patrons de mortalitat de les últimes dècades, que han donat lloc a un increment de l'esperança de vida; la major demanda d'atencions i la necessitat de coordinació amb els serveis socials de suport; la potenciació dels aspectes preventius i de promoció de la salut, i l'augment de la demanda d'activitats de rehabilitació i reinserció social.
Entre els candidats a rebre l'atenció sociosanitària estan les persones amb problemes crònics o amb incapacitat física i cognitiva, les que pateixen minusvalideses físiques, psíquiques i sensorials, la tercera edat i els qui realitzen el paper de cuidador. Pel que fa als serveis, cal citar les atencions continues durant l'ingrés hospitalari, els de rehabilitació, els pal·liatius, els anomenats serveis de respir (períodes de curta estada en espais residencials que ofereixen als familiars i amics un descans), l'atenció domiciliària sanitària i social, els serveis diürns, etc.
La recent Llei de promoció de l'autonomia personal i d'atenció a les persones en situació de dependència i la Llei de serveis socials de Catalunya garanteixen el dret dels ciutadans a disposar de recursos necessaris per a una atenció adequada.
El 2006, l'Ajuntament, mitjançant entrevistes personalitzades en tots els domicilis de la ciutat amb majors de 65 anys (veure requadre inferior), va realitzar una labor de camp per identificar les necessitats de la població, al temps que iniciava un procés de consolidació i millora del Servei d'Atenció Domiciliària (SAD).
Objectiu prioritari
El desenvolupament del SAD és un objectiu prioritari del govern municipal per millorar l'atenció dels que són més vulnerables i dependents. La duplicació de les ajudes a domicili, la implantació de la teleassistència, les ajudes per a l'adaptació dels habitatges que facilitin la vida diària de les persones amb discapacitat i els serveis de menjars a domicili o de menjador, són algunes mostres d'aquest treball.
D'altra banda, en el seu moment es va posar en marxa un acord amb els centres hospitalaris pròxims, que permet la gestió directa de l'atenció domiciliària i assegura l'atenció immediata en el moment de tornar a casa. D'aquesta manera, quan una persona que viu a Santa Coloma ha estat ingressada en un hospital, en rebre l'alta pot gaudir immediatament d'una ajuda professional al seu domicili pel temps necessari i sense molèsties de gestió, ja que el servei es gestiona directament entre el personal de l'hospital i l'Ajuntament.
Cal assenyalar, finalment, que l'Ajuntament treballa en un pla d'equipaments, que tindrà en compte les actuals i futures necessitats de la població i, d'acord amb aquestes i la disponibilitat del terra, ubicarà diversos serveis en cada zona. En aquest nou pla figuraran els acords destinats a ampliar les infraestructures i mitjans locals que permetin millorar l'oferta de places de residència o centres de dia per a atenció a les persones grans. Un d'aquests acords va ser el subscrit per l'Ajuntament i l'empresa pública de la Generalitat, Incasol, mitjançant el qual, a la zona de la Pallaresa, hi haurà 47 habitatges tutelats (apartaments individuals però amb serveis comuns) als quals se sumarà un nou centre de dia. També l'antic col·legi Miguel Hernández es convertirà en una residència assistida de cent places.
Una radiografia social precisa de la tercera edat colomenc
A l'àmbit de la tercera edat, l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet treballa per rendibilitzar al màxim els serveis sociosanitaris existents a la ciutat i en la consecució de nous recursos, des d'una perspectiva global: els recursos socials, sanitaris i sociosanitaris han de tractar-se com una xarxa integral que doni resposta a les necessitats de la gent gran. En aquest sentit, la col·laboració municipal amb el Recinte Torribera i amb l'Hospital de l'Esperit Sant ofereix noves possibilitats a curt i mitjà termini.
L'Ajuntament ha realitzat una macroenquesta per establir una radiografia precisa de la situació social de la tercera edat a la nostra ciutat. S'han fet 7.866 entrevistes a persones jubilades residents a tots els barris de Santa Coloma, de les quals el 57,8% són dones. Més de la meitat dels entrevistats tenen entre 65 i 74 anys, i la majoria va néixer fora de Catalunya (només el 5% dels enquestats són originaris de Santa Coloma).
• FAMÍLIA. Del total de persones entrevistades que afirmen viure soles (17%), un 80% són dones i un 20% homes. Aquestes xifres són habituals perquè les dones tenen una esperança de vida més gran i perquè la distribució de les tasques domèstiques els permet una major autonomia. De les persones que viuen soles, un 61,8% tenen fills al municipi i un 38,2 no.
• HABITATGE. El 62% dels entrevistats afirma que existeix alguna restricció a l'accessibilitat, majoritàriament perquè no tenen ascensor. Aquesta dada dóna idea de la importància que adquireix el projecte municipal de subvenció d'ascensors en les comunitats de veïns. Les persones amb alguna dependència necessiten ajuda perquè algú els pugi la compra o els porti medecines. En qualsevol cas, de cada 100 persones amb barreres arquitectòniques externes, 70 són autònomes, 14 precisen d'alguna ajuda i 16 són dependents.
• ATENCIÓ SOCIAL. El grau de coneixement dels recursos existents al municipi és relativament elevat. Un 78,1% dels entrevistats afirma conèixer les residències de gent gran; en canvi, només un 9,7% coneix els apartaments tutelats. Els altres serveis (centres de dia, teleassistència, etc.) són coneguts per més de la meitat dels entrevistats. El recurs més utilitzat és el dels serveis socials d'atenció primària, el segon és l'ajuda a domicili i a continuació vénen els centres de dia, la teleassistència, les residències i, finalment, els apartaments tutelats.
• DEPENDÈNCIA. El 73% dels entrevistats són autònoms, el 13% necessiten ajuda per realitzar algunes tasques i el 14% es consideren persones dependents. La dependència està relacionada molt especialment amb l'edat. Les persones autònomes de l'estudi tenen una mitjana de 72 anys; les persones que precisen ajuda, una mitjana de 76, i en últim lloc les persones dependents tenen una mitjana d'edat de 80. També s'observa que les persona que viuen soles posseeixen més autonomia que les que viuen acompanyades.
• EXPECTATIVES. Més del 50% de la població entrevistada prefereix que siguin els fills els qui els atengui en cas de necessitat. No obstant això, quan els entrevistats han d'escollir qui els cuidarà sense l'opció de poder enumerar el fill/a o algun familiar, la del professional dels serveis socials augmenta notablement (58,2%).