SOSTENIBILITAT. La gestió eficient dels recursos lligats als grans reptes ambientals del segle XXI —el canvi climàtic, la sequera, la globalització de la informació i el canvi de pensament cap a l'ecologia dels ciutadans europeus— demana una nova perspectiva de la gestió local. És aquí on pren força el concepte de sostenibilitat, que busca l’equilibri entre benestar i protecció mediambiental.
En aquest àmbit s’han fet declaracions i aprovat plans d'acció en conferències internacionals. Especial atenció mereixen l'Agenda 21, aprovada el 1992 en la Cimera de Rio de Janeiro, i la Carta de les Ciutats Europees cap a la Sostenibilitat (Carta d'Aalborg), de 1994, a la qual Santa Coloma de Gramenet es va adherir el 1996.
Santa Coloma camina cap a un model de municipi sostenible, i es planteja assolir l'Agenda 21 local i els objectius establerts pel Pla d'acció ambiental.
AIGUA: CRITERIS D’ESTALVI. La nova cultura de l'aigua es basa a fer-ne un ús racional, aplicar criteris d'estalvi i eficiència i preservar les fonts de subministrament. Santa Coloma és un dels municipis amb menor consum domèstic de Catalunya, amb una mitjana de 98 litres per habitant i dia.
En l’actualitat, s'estan aprofitant les aigües subterrànies de la ciutat per al reg dels parcs i jardins, per omplir les fonts ornamentals i per a la neteja viària. Cada any s'extreuen, a Santa Coloma, 250 milions de litres d'aigua subterrània per a usos públics.
Les grans extensions de gespa del parc es reguen aprofitant l'aigua del freàtic. El parc fluvial del Besòs compta amb una extensa zona d'aiguamolls que millora la qualitat de les aigües de la depuradora de Montcada; la presència habitual d'aus aquàtiques és un indicador de la millora del riu Besòs en el seu tram final. El parc de Can Zam també compta amb aigua freàtica per tots els seus usos, i els camps esportius que tenen herba artificial es reguen amb aigua subterrània. El Recinte Torribera utilitza aigua freàtica i també es fan regs forestals.
D’altra banda, s’ha posat en marxa una campanya per potenciar l'estalvi d'aigua a la llar, que inclou la difusió de mesures senzilles d'estalvi i diferents actuacions de sensibilització.
En aquest sentit, cal destacar la bona acollida i els resultats obtinguts amb el repartiment de vàlvules de regulació per a les aixetes de lavabo, dutxa i cuina. Mitjançant la incorporació de tecnologies senzilles, s’aconsegueix fomentar l'estalvi d'aigua, el gran objectiu de la campanya. Al llarg dels propers mesos es lliuraran reductors volumètrics per a la cisterna del vàter a tots els domicilis. Aquest sistema compta amb un element plàstic que, ple d'aigua amb sal, s'introdueix dintre de la cisterna. S'aconsegueix un estalvi d'1,5 litres en cada descàrrega.
La propera Fira del Medi Ambient, que tindrà lloc el 8 de juny al parc d’Europa tindrà com a tema central l’estalvi d’aigua.
ENERGIA SOLAR, EL FUTUR. A la nostra ciutat funcionen ja més de 1.000 m2 de superfície de captació solar. El darrer projecte és la nova planta fotovoltaica del CEIP Ferran de Sagarra, que té 141 m2 i una potència total de 18 kW pic instal·lats. Compta amb 108 mòduls fotovoltaics i produirà 22.500 kW/h per any, que s’incorporaran a la xarxa elèctrica convencional.
L'aposta per la implantació d'instal·lacions d'aprofitament de l'energia solar per produir tant aigua calenta com electricitat és una de les estratègies del Pla d'acció ambiental. Cada dia augmenten les instal·lacions solars productores d'energia, tant tèrmica com fotovoltaica, i totes les noves construccions integren aquestes tecnologies. Santa Coloma forma part de la Red de Ciudades por el Clima i treballa, en coordinació amb els municipis catalans des de la Xarxa de Ciutats i Pobles per la Sostenibilitat, per l'acompliment dels compromisos signats al Protocol de Kyoto. A més, la nostra ciutat compta amb una ordenança solar tèrmica, i des de la seva aprovació s'han incorporat plaques tèrmiques a 80 noves construccions.
En aquests moments hi ha tres plantes de producció fotovoltaica en funcionament amb una potència total de 25 kW pic. S’està desenvolupant la primera fase del projecte del cementiri, de 100 kW pic (en acabar tindrà 360 kW pic), i es plantegen noves actuacions a les cobertes d'equipaments públics.
Amb les instal·lacions d'energies renovables en funcionament s'aconsegueix un estalvi de 800.000 kW/h cada any, l'equivalent a l'energia elèctrica consumida per 320 habitatges i un estalvi d'emissions atmosfèriques de 120 tones de CO2.
L’EXEMPLE DEL PARC FLUVIAL. Més de 750.000 persones utilitzen cada any les instal•lacions del parc fluvial del Besòs. Inaugurat l'any 2000, és un dels exponents més emblemàtics de la transformació de Santa Coloma. El projecte ha acomplert els tres objectius inicials: recuperar per a l'ús públic un espai degradat; millorar la qualitat de les aigües del riu amb un fort increment de la biodiversitat, i garantir la seguretat de les persones que hi van. El parc té 70 hectàrees, i també representa un canvi important de concepció de la mobilitat, ja que el carril bici uneix Sant Adrià, Santa Coloma i Montcada i Reixac.
La recuperació paisatgística i ambiental de la llera del Besòs ha fet possible la regeneració de nous hàbitats: canyissos, aiguamolls, prats fluvials, i ha afavorit la presència continuada d'espècies d'aus que fa uns anys no es veien. La gestió coordinada de l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona es realitza tenint en compte en tot moment els criteris assenyalats pel Pla d'acció ambiental colomenc.
Dotze anys de restauració d’àrees periurbanes
L'any 1994, el Servei de Medi Ambient de l'Ajuntament va endegar el Programa de restauració d'àrees periurbanes, que té com a prioritat la recuperació i ordenació de la muntanya més propera a la zona urbana mitjançant el treball de persones en procés d'inserció sociolaboral.
El disseny de les noves zones preveu que han d’estar integrades paisatgísticament en el seu entorn, utilitzant material naturals, com fusta i pedra, i sostenibles. La participació dels veïns en la presa de decisions, tant en el disseny dels objectius i prioritats, com en les característiques finals dels espais és, sens dubte, una de les característiques fonamentals del Programa.
La tasques de restauració i la creació del parc de la Serralada de Marina l'any 2002 van permetre la incorporació de nous objectius al Programa i la consolidació de les infrastructures del parc (miradors, berenadors i fonts, senyalització de camins, recorreguts i itineraris pedagògics...).
Amb aquest Programa s'ha aconseguit millorar la transició entre la muntanya i la ciutat, s'han reforestat terrenys degradats propers i s’han preservat i millorar els habitats; s'ha avançat en la prevenció d'incendis forestals i s’ha fomentat l'ús de la muntanya; s'han format laboralment joves del municipi i s’han fet actuacions d'educació ambiental, i s'han creat plataformes de participació dels veïns per a la presa de decisions en matèria ambiental.