Dins de la programació de la Festa Major d'Hivern s'ha fet a l'Auditori de Can Roig i Torres un acte en record de l’escriptora Montserrat Roig, en el 20è. aniversari de la seva mort. L’homenatge serà presidit per l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, i hi intervindran l’Isabel-Clara Simó, escriptora i amiga de Montserrat Roig; Rosa Toran, de l’entitat Amical de Mauthausen; Lídia Montero, en representació de les dones de Santa Coloma; Andreu Banús, actor de teatre; i Roger Sempere, fill de Montserrat Roig. Es realitzarà lectura de textos de l’escriptora.
Montserrat Roig (Barcelona 1946–1991), a més d’una escriptora excel·lent, va ser una dona compromesa amb els valors de la justícia social. Va ser també una dona polifacètica, va conrear diversos gèneres literaris i activitats culturals i socials, el periodisme, l’assaig, la novel·la, el relat i fins i tot la poesia. Va fer teatre amb en Ricard Salvat en l’Escola Adrià Gual i va dedicar una feina intensa a la causa del feminisme i de l’antifeixisme. Va presentar i dirigir diversos programes de televisió, mitjà en el qual va excel·lir com a entrevistadora, sobretot d'escriptors de generacions precedents. El 1970 va guanyar el premi Víctor Català amb el recull de narracions Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen. Amb la novel·la, El temps de les cireres, va guanyar el premi Sant Jordi de 1976. El 1977 va obtenir un important ressò amb un rigorós llibre documental, Els catalans als camps nazis, que aportava dades inèdites sobre l'Holocaust i que va ser guardonat amb el premi de la crítica del Serra d'Or (1978). Posteriorment, L'agulla daurada, sobre el setge de Leningrad durant la Segona Guerra Mundial va ser guardonat amb el Premi Nacional de Literatura Catalana (1986). El 1990 va fer el pregó de la Festa Major d’Estiu a Santa Coloma de Gramenet i el 1991 se li va atorgar, amb caràcter pòstum, el Premi Ciutat de Santa Coloma. Des del 2002 una plaça de la ciutat porta el seu nom.
Una de les frases que hem recuperat de l’escriptora dedicades a la ciutat és: “Santa Coloma, que té aquest nom de Santa tan escampada per Catalunya, ha de continuar sent la ciutat provocadora i, al mateix temps, la ciutat viva, neta i feliç que encara esteu construint”