Presentació de les obres guanyadores dels Premis DRAPS

"Sudores sin Fruto", a la categoria de poesia, y "El escritorio. Triálogo de urgencia en un actora" en la de dramaturgia, han estat les obres guanyadores de la primera edició dels Premis de Dramatúrgia i Poesia Socials (DRAPS)

L'acte de lliurament dels guardons va tenir lloc el dimecres, 6 de febrer, al Teatre Sagarra.

El jurat va valorar "Sudores sin Fruto" de David Ferrez Gutiérrez, com «una apassionada crítica de l'capitalisme més deshumanitzant, individualista i insolidari a través d'un poemari coherent i amb una veu lírica plena de força i sinceritat».

Pel que fa a "El escritorio. Triálogo de urgencia en un actora" de David López Sandoval, el jurat destaca «la qualitat literària, la subtil progressió de la trama, l'encertat ús de la simbologia i l'impressionant treball de creació dels personatges, sòlids i coherents, per fer una crítica de l'patriarcat i la reivindicació de la memòria històrica».

En aquesta edició dels DRAPS es van presentar 193 obres, encara que gairebé un terç va quedar fora per no adequar-se a les bases del certamen. El 89% estaven escrites en castellà i el 11% restant, en català.

Pel que fa a la procedència geogràfica, un 22% de les obres procedien de Barcelona, un 8% de Santa Coloma de Gramenet, un 8% de València, un 16% de Madrid i un 46% d'altres llocs d'Espanya.

Presentació de les obres

  • Divendres 29 a les 19.00 h a Can Sisteré, presentació dels llibres de les obres guanyadores: "El escritorio" de David López Sandoval en la categoria de Dramatúrgia, i "Sudores sin Fruto" de David Ferrez, en Poesia.
  • I el dissabte 30 a les 21.00 h al Teatre Sagarra, estrena de "El escritorio", a càrrec de la companyia Carro de Baco. Preu: 10 € (amb descomptes habituals) 

La xacra del patriarcat quedarà en evidència aquest dissabte al Teatre Sagarra amb l'estrena de El escritorio, de David López Sandoval, obra guanyadora, en la modalitat de Dramatúrgia, de la primera edició dels Premis DRAPS. El treball, portat a l'escenari per la companyia Carro de Baco i dirigit per Germán Madrid, esdevé un reflex del paper de la dona quan queda relegat a una posició de comparsa, i proposa una ruptura del jou com acte de justícia. El escritorio és també una al·legoria sobre la dictadura o sobre qualsevol ordre que camufli l'abús.

Tres germanes es reuneixen a l'hospital per vetllar la seva mare moribunda. L'espera es torna cada vegada més punyent i es van desgranant les tensions que hi ha entre elles. Quan la mare dona els seus últims sospirs, es descobreix un secret inconfessable.