Des del departament municipal de Medi Ambient es realitzen periòdicament tractaments fitosanitaris en les diferents espècies d'arbres de la ciutat per al control de les plagues.
El control de la processionària dels pins és una d'aquestes actuacions regulars i en els darrers dies s'han fet tractaments específics en algunes zones verdes com a recordatori i reforç dels tractaments que s'apliquen des de l'inici de la tardor.
El mes passat es van fer controls de monitoratge de l'evolució de la processionària i es van trobar alguns punts concrets on no s’havia evitat la seva proliferació i, per tant, s'han hagut d'aplicar ara tractaments específics com a recordatori en aquestes zones.
El mes de setembre es va començar a tractar a més de dos-cents pins i cedres amb endoteràpia als llocs amb més afluència de persones i animals domèstics. L'endoteràpia és una tècnica alternativa als tractaments químics tradicionals, un mètode de tractament fitosanitari de l’arbrat amb baix impacte mediambiental i mínim risc per a les persones, ja que s’injecta el tractament al tronc i, per tant, no es polvoritza.
A les zones on no va ser possible aplicar aquest nou mètode es van realitzar els habituals tractaments per atomització.
Què és la processionària?
La processionària del pi ('Thaumetopoea pityocampa') és una plaga molt coneguda dels nostres boscos i jardins que s'identifica ràpidament per la presència de les típiques bosses de pèls blancs a les branques dels pins i, a la primavera, per la presència de processons d'erugues que ens causen molestos efectes urticants si les toquem o ens hi acostem massa. Les erugues també poden causar danys importants als ulls, a persones al·lèrgiques i als animals domèstics.
Les papallones neixen a l'estiu i posteriorment les femelles ponen ous al capdamunt de les fulles dels pins. Al cap d'un mes neixen les erugues que s'alimenten d'aquestes agulles. En aquest moment és l’estadi més vulnerable de la plaga i, per tant, l’idoni per fer tractament.
Quan arriba el fred, les erugues formen les bosses de pèls sedosos dins de les quals passen l'hivern a resguard de les baixes temperatures, i d'on surten a les nits per alimentar-se de les fulles de pi de l'entorn més pròxim. Al final de l'hivern baixen dels arbres i formen les processons amb l'objectiu de buscar un indret adequat per enterrar-se i construir el capoll, on fan la crisalidació, i donen lloc a noves papallones a l'estiu següent, per bé que algunes poden trigar dos o més anys a fer-ho.
Control de la processionària dels pins
