Can Sisteré aposta pels artistes emergents de qualitat amb la mostra ‘Paisatge expandit’ de Jorge Zambrano

L’exposició de paisatges, que es mou entre l’il·lusionisme, el surrealisme i l’estètica steampunk, es podrà visitar fins al 17 de juliol a Can Sisteré.

 

Aquest dijous, en el Centre d’Art Contemporani Can Sisteré, es va inaugurar la mostra “Paisatge Expandit”, una exposició amb gran part de l’obra recent del pintor xilè Jorge Zambrano.

Es tracta d’una aposta municipal per la recerca d’artistes de referència de l’art emergent que aporten valor afegit a les tendències més actuals de l’art, un dels objectius principals de Can Sisteré.

En aquest cas, Jorge Zambrano suposa un clar representant dels itineraris de la creació jove, amb una obra sensible, amb un univers ric i sorprenent, màgic i misteriós. En la mostra de Can Sisteré i en tota l’obra de Zambrano, podem veure creacions amb clara herència del surrealisme i d’altres més contemporànies i properes a l’steampunk, un subgènere sortit de la ciència ficció barrejat amb una dosi de fantasia, on predomina la tecnologia del segle XIX. És el món de la segona Revolució Industrial, de Juli Verne i de Sherlock Holmes, una societat depenent del vapor i la tecnologia però molt més desenvolupada que el nostre passat històric real.

“Paisatge Expandit”, el món dels somnis i l’il·lusionisme
Jorge Zambrano és sobretot un paisatgista amb clares influències surrealistes i una gran sensibilitat per l’arquitectura i la natura que deixen en la seva pintura un rastre d’edificis, ruïnes, rostolls i arbres, com es podrà veure a la mostra de Can Sisteré. El seu és un paisatge expandit perquè sempre trobarem un moviment, un creixement o una fugida en què les coses abandonen, impulsades per un sentiment poètic, el lloc que haurien d’ocupar. Ens endinsem així en un món oníric, màgic i misteriós.

Amb la tècnica clàssica d’un pintor renaixentista o barroc, el seu treball delata anys d’ofici i una virtuositat que li permet crear un suggerent joc d’il·lusionismes visuals on bateguen els problemes de la representació.  L’artista juga amb l’espectador mostrant la bastida que sosté el que veiem, allò que aguanta el paisatge, tot tipus de trompe-l’oeil. Com es construeix el que veiem. Com de fals és l’il·lusionisme que tenim davant.