Aquesta darrera primavera s'ha detectat a la nostra ciutat una presència de processionària del pi molt superior a la d'anys anteriors. La causa, segons diferents experts, és que la tardor del 2014 va ser molt càlida.
Les inspeccions efectuades des de l’inici del mes d’octubre indiquen que aquest any també es preveu un fort atac de la processionària, el cicle biològic de la qual actualment es troba en la fase idònia per iniciar els tractaments amb bacillus thuringensis .
L'Ajuntament, com cada any a l'octubre, aplicarà els tractaments als pins ubicats en espais públics per reduir la població d'aquest insecte. Donades les previsions de plaga d'aquest any es recomana que els propietaris de pins i cedres situats en jardins privats també facin tractaments per evitar contagis a la vegetació propera.
El Departament de Parcs i Jardins es posa a disposició de tots els ciutadans i ciutadanes amb pins a la seva propietat per informar-los dels tractaments disponibles al mercat i assessorar-los al respecte.
Explicació de la processionària
La processionària del pi ('Thaumetopoea pityocampa') és una plaga molt coneguda dels nostres boscos i jardins que s'identifica ràpidament per la presència de les típiques bosses de pèls blancs a les branques dels pins i, a la primavera, per la presència de processons d'erugues que ens causen molestos efectes urticants si les toquem o ens hi acostem massa. Les erugues també poden causar danys importants als ulls, a persones al·lèrgiques i als animals domèstics.
Les papallones neixen a l'estiu i posteriorment les femelles posen ous al capdamunt de les fulles dels pins. Al cap d'un mes neixen les erugues que s'alimenten d'aquestes agulles. En aquest moment és l’estadi més vulnerable de la plaga i per tant l’idoni per fer tractament.
Quan arriba el fred, les erugues formen les bosses de pèls sedosos dins de les quals passen l'hivern a resguard de les baixes temperatures, i d'on surten a les nits per alimentar-se de les fulles de pi de l'entorn més pròxim. Al final de l'hivern baixen dels arbres i formen les processons amb l'objectiu de buscar un indret adequat per enterrar-se i construir el capoll, on fan la crisalidació, i donen lloc a noves papallones a l'estiu següent, per bé que algunes poden trigar dos o més anys a fer-ho.
