L’escola bressol municipal La Casa del Parc de L’Hospitalet va acollir la passada setmana la presentació del Fòrum d’Alcaldes i Alcaldesses per l’Educació de Catalunya, integrat per un total de dotze batlles de diferents municipis catalans. Aquest fòrum és un nou òrgan de reflexió i de treball que té per objectius, des de la pluralitat, vetllar per la qualitat de l’educació en els pobles i en les ciutats i denunciar aquelles accions que posin en perill i trenquin el consens i els acords assolits en matèria d’educació en els darrers anys a Catalunya.
En aquests moments, el nou fòrum està format per 12 alcaldes i alcaldesses de formacions d'esquerres i independents. En concret, el Fòrum d’Alcaldes i Alcaldesses per l’Educació de Catalunya el formen: Núria Parlón, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet; Alexandra Quadrat, alcaldessa d’Alcoletge; Andreu Francisco, alcalde d’Alella; Montse Barniol, alcaldessa d’Alpens; Jordi Solé, alcalde de Caldes de Montbui; Lluís Tejedor, alcalde del Prat de Llobregat; Josep Mayoral, alcalde de Granollers; Núria Marín, alcaldessa de L’Hospitalet; Juli Fernández, alcalde de Palafrugell; Jordi San José, alcalde de Sant Feliu de Llobregat; Gerard Segú, alcalde de Santa Coloma de Cervelló; i Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarragona.
El fòrum està obert a noves incorporacions. Encara no s’ha concretat el programa de treball.
Reducció de pressupost per a Educació
Com a coresponsables de l’educació dels ciutadans i de les ciutadanes dels pobles i de les ciutats, els alcaldes i les alcaldesses veuen amb preocupació la reducció del pressupost d’educació de la Generalitat en un 14% en només dos anys, que “posa en perill el model d’escola pública catalana que hem assolit amb tant d’esforç”. Una situació que s’agreuja amb la incorporació de les mesures imposades arreu de l’Estat pel Ministeri d’Educació.
A què afecten les retallades
El manifest de constitució del fòrum d’alcaldes per l’educació detalla programes i línies d’actuació que es veuran afectades per les retallades. S’ha reduït el finançament de les escoles bressol, de les escoles municipals de música i de dansa o de les beques de menjador. S’ha reduït a zero l’aportació per al plans educatius d’entorn que treballen per la cohesió social i per a programes de qualificació professional inicial.
Altres de les mesures preses en els darrers dos anys han estat l’eliminació de la sisena hora, creant diferència entre l’escola pública i la concertada en matèria horària. També s’han augmentat les ràtios d’alumnes per professors.
La cohesió social en perill
En aquest manifest, els alcaldes i les alcaldesses demanen al Govern de la Generalitat que “garanteixi de forma efectiva, no retòrica, el diàleg i la cooperació amb els ajuntaments sota el principi de lleialtat institucional i que, amb urgència, prioritzi la inversió en educació com a millor garantia de futur, la millor inversió possible per superar aquesta greu situació econòmica, política i social que viuen els pobles i les ciutats de Catalunya.”
En el mateix document, els batlles apunten com a característiques del nou model educatiu impulsat pels governs central i autonòmic “la manca de finançament de la major part dels programes que fan possible que els centres educatius del nostre país siguin un instrument de cohesió social i d’igualtat d’oportunitats, l’asfíxia econòmica als ajuntaments que impulsem serveis educatius en el territori i la davallada de recursos destinats a l’escola pública que aboquen a un desequilibri greu entre l’oferta pública i concertada.”
*Accediu al manifest complet fent clic en <media 11771>aquest enllaç</media>.