La passada primavera, a Santa Coloma, vàrem patir una presència de processionària del pi molt superior a la d'anys anteriors. La causa, segons diferents experts, va ser que la tardor del 2014 va ser molt càlida.
Les inspeccions efectuades des de l’inici del mes d’octubre ens indiquen que aquest any també hi haurà un fort atac de processionària. La passada tardor es va aplicar un tractament biològic amb Bacillus thuringensis als pins ubicats en espais públics per reduir la població d’aquest insecte.
Als controls que s’han anat fent entre desembre i gener s’ha observat que l'evolució de la plaga és anòmala per l’època de l'any, atès que s’afegeixen les altes temperatures d’aquest mes de gener. S’han observat algunes bosses, que s’han tret manualment sempre que ha estat possible, però també s’ha observat presència d’adults agrupats, que no han arribat a fer bosses i que ja fan processons per enterrar-se.
Tot i que ja es va recomanar, a l’octubre 2015 (consulteu la notícia que adjuntem a la vostra dreta), als propietaris de pins i cedres situats en jardins privats que també fessin tractaments per evitar contagis a la vegetació propera, a hores d'ara s’observen bastantes bosses. Es torna a recomanar, per tant, que els propietaris de pins controlin els seus exemplars i apliquin les mesures adients per combatre la plaga.
Què és la processionària?
La processionària del pi ('Thaumetopoea pityocampa') és una plaga molt coneguda dels nostres boscos i jardins que s'identifica ràpidament per la presència de les típiques bosses de pèls blancs a les branques dels pins i, a la primavera, per la presència de processons d'erugues que ens causen molestos efectes urticants si les toquem o ens hi acostem massa. Les erugues també poden causar danys importants als ulls, a persones al·lèrgiques i als animals domèstics.
Les papallones neixen a l'estiu i posteriorment les femelles posen ous al capdamunt de les fulles dels pins. Al cap d'un mes neixen les erugues que s'alimenten d'aquestes agulles. En aquest moment és l’estadi més vulnerable de la plaga i per tant l’idoni per fer tractament.
Quan arriba el fred, les erugues formen les bosses de pèls sedosos dins de les quals passen l'hivern a resguard de les baixes temperatures, i d'on surten a les nits per alimentar-se de les fulles de pi de l'entorn més pròxim. Al final de l'hivern baixen dels arbres i formen les processons amb l'objectiu de buscar un indret adequat per enterrar-se i construir el capoll, on fan la crisalidació, i donen lloc a noves papallones a l'estiu següent, per bé que algunes poden trigar dos o més anys a fer-ho.
