Aquest dilluns, 21 de setembre, va tenir lloc el seminari virtual ‘Supervivents d'explotació sexual: propostes per a l'abolició de la prostitució’, organitzat per La CIBA, espai de recursos per a dones, innovació i economia feminista, l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i Feminicidio.net, entre altres entitats. Les més de 2.200 persones assistents, procedents majoritàriament d’Europa, Amèrica del Sud i Estats Units, van votar les 15 mesures que consideren més importants per impulsar un full de ruta cap a una Llei abolicionista a Espanya.
El Seminari es va celebrar en el marc de la commemoració del Dia Internacional contra l’Explotació Sexual i el Tràfic de Dones, Nenes i Nens. L’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, va destacar “la importància de dissenyar aliances entre les institucions i amb la societat civil organitzada”, front a aquells posicionaments que volen presentar la prostitució com “alguna cosa transgressora i empoderadora” o com “un mal menor”. “Hem de treballar per facilitar el debat i que es coneguin veus distintes de les que habitualment parlen en nom de les dones que estan en prostitució”, apel·lar als homes que no fan servir la prostitució, així com “elaborar propostes consistents que donin una oportunitat a les dones que estan en prostitució de poder portar una vida lliure i en pau, però també treballar en la línia d’educar en una sexualitat verdaderament lliure”, va enumerar l’alcaldessa. “Crec que estem donant un pas important des del moviment abolicionista perquè des dels ajuntament s’hagin pogut aprovar mocions i també per treballar conjuntament per fer possible una legislació no sols contra la trata sinó que també permeti dissenyar una estratègia per a abolir la prostitució” va concloure Núria Parlon.
Les mesures abolicionistes han estat presentades per les ponents del seminari, Amelia Tiganus, Graciela Collantes i Claudia Quintero, dones supervivents i veus de referència reconegudes a tot el món. Les seves propostes són una qüestió de drets humans que afecten a totes les dones, i que tenen en compte el marc jurídic internacional, que obliga els estats a implementar lleis i polítiques públiques contra l’explotació sexual.
Les mesures més votades
Entre les cinc propostes presentades per Graciela Collantes per ser contemplades en una llei abolicionista, les dues més votades van ser els “programes socioeconòmics” (70% dels vots), adreçats “a les dones supervivents de prostitució, siguin víctimes de trata o no, ja que totes estan en una situació molt vulnerable i pateixes seqüeles”, així com les seves filles i fills. “Una reinserció social que l’Estat deu respectar i acompanyar” tal com també explicava Collantes. En segon lloc, les “campanyes de prevenció i sensibilització van rebre un 61% del suport de les persones participants. Campanyes que s’haurien de portar a terme als mitjans de comunicació i a les escoles, per “destapar i desnaturalitzar al sistema prostitucional i mostrar-lo com a violència contra les dones” i per “evidenciar les xarxes i formes de captació”.
De les propostes de Claudia Quintero, les dues més votades van ser els “projectes de sanació del trauma complex” per a les dones en prostitució (51% dels vots), en la línia d’”oferir projectes de sortida i sanació complets”, i que la llei contempli “polítiques públiques cap a la promoció d’un turisme responsable dels turistes espanyols”, perquè no facin un “turisme criminal”, en referència al malament anomenat “turisme sexual”, tot destacant que les nenes i nens colombians són els infants “més abusats, i Espanya la que més compra”.
Per part d’Amelia Tiganus, les propostes d’”Educación sexo afectiva” i de “Penalitzar la sol·licitud i compra de sexe” van rebre, respectivament, el 57% i 53% dels vots emesos pel que fa a les seves cinc propostes. Tiganus va demanar que la llei contemplés “campanyes d’educació sexoafectiva des d’una perspectiva feminista i restringir l’accés a pornografia, perquè tot forma part del mateix pla” ja que, va destacar, la pornografia “és la que actualment educa als i les joves” i “la manera com els nostres adolescents son convertits en agressors sexuals”. L’activista també va explicar com en l’actualitat “les dones joves empatitzen molt” amb les dones en prostitució, perquè elles també “sofreixen la violència sexual per part del seus companys”. Respecte de la segona de les seves propostes més votades, va destacar la importància de penalitzar la voluntat de prostituir, tot denunciant que “les continues ofertes de diners per sexe que rebem al carrer, en la recerca de feina, etc. són abús sexual”.
A banda d’impulsar un full de ruta cap a una llei abolicionista, els objectius del seminari han estat la cooperació internacional per evitar el tràfic de persones, així com denunciar i sensibilitzar a la ciutadania sobre com afecten els fluxos migratoris a les dones del sud, i del risc que tenen a ser captades per les xarxes proxenetes amb fins d’explotació sexual a països com Espanya, que és el tercer en el rànquing de demanda de prostitució, segons les Nacions Unides.
Ciutat pionera
L’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet ha estat un dels impulsors de la Xarxa de Ciutats Lliures de Tràfic de Dones, Nenes i Nens destinats a la prostitució, de la que forma part des del gener del 2016. Són múltiples les accions de sensibilització i les propostes per avançar cap a l’abolició organitzades des d’aleshores al municipi. En l’actualitat, l’alcaldessa Núria Parlon exerceix el càrrec de co-coordinadora de la Red Estatal de Municipios Libres de Trata y Explotación Sexual.
D’altra banda, a l’octubre de l’any passat, l’Ajuntament va organitzar les Jornades “Ni putes ni princeses, dones lliures” sobre l’abolició de la prostitució i l’explotació sexual, arran de les quals es va aprovar, el 5 d’octubre, la Declaració de Santa Coloma per l'abolició de la prostitució i l'explotació sexual.
També, al febrer d’aquest any, es va celebrar el I Fòrum Internacional sobre feminisme i pornografia, i al març es va inaugurar La CIBA, un equipament referent a nivell nacional en matèria de feminisme i polítiques públiques d’igualtat. Es tracta d’un espai de trobada, formació, creació i transformació social que permet, des de Santa Coloma, avançar cap a un món més just i igualitari per a totes les persones.